08 julio 2007

El Hada

El hada se me apareció ayer. Fue de repente, no pude esquivarla. Nuestros caminos se cruzaron, Sabía que podía pasar. Ella frecuenta esos lares, ese día y a esas horas. Pero era tan improbable. Había tanta gente. La ví de lejos. Me alegré primero, me estremecí después. No querria haberla visto. No me hace bien. Supongo que a ella tampoco. Espero que no le haya hecho ningún mal. Los dos ibamos acompañados. No había ocasión para hablar. Nos sonreimos francamente. Yo al menos. Nos dimos dos besos. ¿Que tal? ¿Como te va? Bien. De compras. Vale. Bueno. Me alegro de verte. Vale. Estaba nerviosa. No pude evitarlo. No es tan fácil olvidar. Quiero saber de ella. Pero quiero olvidarla.
De Londres traje dos buenas experiencias de disociación. Tendré que repetir los anclajes por que no acaban de funciona. Jajajaja.
Menos mal que hoy es el mejor día de mi vida, que si no igual me desanimaba.
Hoy acudo a Lluis Llach en busca de inspiración.

QUE TINGUEM SORT
Si em dius adeu
vull que el dia sigui net i clar,
que cap ocell
trenqui l'armonia del seu cant.

Que tinguis sort,
i que trobis el que t'ha mancat en mi.
Si em dius "Et vull",
que el sol faci
el dia molt més llarg,
i així robar,
temps al temps d'un rellotge aturat.
Que tinguem sort,
que trobem tot el que ens va mancar ahir.
I aixÍ pren tot el fruit que et pugui donar
el cami que a poc a poc,
escrius per demà.
Que demà mancarà el fruit de cada pas;
per això malgrat la boira cal caminar.
Si vens amb mi,
no demanis un camí planer
ni estels d'argent,
ni un demà ple de promeses, sols
un poc de sort,
i que la vida ens doni un cami ben llarg.

I així pren, i així pren tot el fruit que et pugui donar
el camí que, poc a poc, escrius per a demà.
Que demà, que demà mancarà el fruit de cada pas;
per això, malgrat la boira, cal caminar.
(LluÍs Llach)

No hay comentarios: